dijous, 12 de desembre de 2013

Què està passant a la UAB? 2ª part

Com vau poder veure a l’anterior article, la universitat afronta molts reptes i es troba en una situació crítica, fet que no impedeix que alguns membres del CdG aprofitin per deixar anar idees reaccionaries i amb implicacions privatitzadores i de desmantellament de la universitat pública.

A continuació, seguim amb el resum dels punts més importants de la sessió del 10 de desembre, així com el posicionament que hem defensat des d’EUAB:

Balanç de matriculacions: en un informe sobre les matriculacions s’ha explicat que aquestes s’han mantingut constants respecte el curs passat tant a grau com a màster, però que el nombre de crèdits matriculats ha disminuït. Des d’Estudiants UAB hem fet notar que això no és sinó una conseqüència directa de l’abusiu augment de preus públics que nosaltres hem denunciat als tribunals.

Model de dedicació docent: és el sistema pel qual el professorat organitza les seves hores de docència i investigació i les responsabilitats derivades amb aquestes funcions. Bàsicament, el professorat, segons les seus projectes i càrrecs, ha de fer un nombre determinat de crèdits de docència presencial, que es tradueixen en hores efectives a classe segons una sèrie de variables com l’èxit científic, el nombre d’estudiants a classe o les responsabilitats orgàniques que dugui a terme dins la universitat. Així, per exemple, un degà no fa tantes hores de docència com un catedràtic sense cap càrrec. El model que es va presentar al CdG, al qual va tenir accés el CEUAB i hi està treballant, ha presentat molta polèmica. Tot i ser un punt de debat i informació, és a dir, un punt on només s’exposa i es debat un document que encara necessita treball, hi havia tota mena d’opinions respecte el tema.


Tots ens hi hem trobat en alguna classe.
Un greu problema d’enfocament d’aquest pla docent, considerem, són les hores lectives segons la mida de la classe, ja que es pren en consideració exemples de classes d’entre 80 i 120 persones, una situació típica a facultats com economia o medicina, però que són totalment inviables per dur a terme una docència de qualitat. Alguns catedràtics es van queixar de no rebre suficient compensació a nivell de crèdits per donar classe a aquests grups (és a dir, que volen fer menys hores de docència per tenir les classes massificades). Altres persones, al nostre entendre amb bon criteri, afirmaven que una classe amb més de 80 estudiants era una classe que no hauria d’existir ni reconeixe’s.

Des d’Estudiants UAB vam demanar fer tot allò que fos necessari per eliminar les massificacions a les aules, però lamentem que aquest model no posi mesures concretes per evitar la massificació a les aules i aconseguir grups reduïts d’alumnes, allò que en teoria el pla Bolonya havia d’assegurar. Això, sumat a altres aspectes com que tampoc obliga a que hi hagi certes hores de tutoria que el professorat hagi de complir, evidencia problemes greus de concepció de la docència. Seguirem treballant per assegurar-nos que al document final sí constin aquests aspectes.

Tot això, sumat a que es premia més la recerca que la innovació a la docència, debat que va tenir lloc al CdG i on es va demostrar la falta de consideració de mesures per millorar el sistema docent actual, fa que es precaritzi tant la nostra educació com les condicions del professorat que si que valora la docència.

Lligat amb les exempcions de docència dels càrrecs orgànics de la universitat i l’ús de formes contractuals temporals i precàries per cobrir les mancances de professorat fa que aquest model docent no arregli res sinó que ho empitjora. Veurem si la pròxima proposta pren en consideració les demandes dels i les estudiants i aposta per una docència de qualitat de veritat.

Encara queda molt per treballar. El que s’ha exposat durant aquest dos últims articles és, no oblidem, un resum dels aspectes més polèmics que actualment passen pels òrgans decisoris de la UAB. Molts temes, com el mateix model de dedicació docent, necessitarien d’una anàlisi més detallada. Des d’Estudiants UAB intentem traslladar aquest debat a tota la universitat, de manera que, si teniu propostes i dubtes al respecte, no dubteu en contactar amb nosaltres!

dimecres, 11 de desembre de 2013

Què està passant a la UAB? 1ª part

Ahir, 10 de desembre hi va haver Consell de Govern (CdG) a la UAB. Però què és el Consell de Govern? El CdG és l'òrgan col·legiat decisori per on passa tot allò que afecta directament o indirectament l'administració de la universitat, des de la programació o desprogramació de cursos, graus o màsters fins l'adscripció de departaments o instituts, passant per l'aprovació de normatives i els pressupostos de la universitat. Dins d’aquest òrgan, els i les estudiants hi som presents com a part dels 20 membres escollits al Claustre. En total, 7 estudiants (comptant una persona representant del CEUAB) en un òrgan de fins a 61 membres conformat per tot l'equip de govern (rector i vicerectors), els deganats i diversos caps de departament, a més dels claustrals de la resta d'estaments de la universitat.

En aquest i el pròxim article us resumirem els punts més importants de la sessió del 10 de desembre, així comi el posicionament que hem defensat des d’EUAB:


Afers econòmics: El 13,4% de retallades de la Generalitat al fiançament de les universitats per aquest any i el següent ha suposat una pèrdua d’ingressos de fins a 30 milions d’euros per la UAB i genera una situació insostenible per a una universitat pública que ni pot contractar personal perquè no la deixen ni pot aspirar a mantenir a llarg plaç la qualitat docent que ens mereixem.




Amb tiretes no arreglarem res.
 
Molt alegrament a l’informe s’exposava com aquesta manca de finançament públic estava compensada en part per l’augment d’ingressos de les matrícules. Dit d’una altra manera: les universitats públiques estan tant ofegades que ja fins i tot accepten i agraeixen l’augment de preus públics, tot acceptant la política de la Generalitat segons la qual la universitat pública “l’hauran de pagar els estudiants”. Des d’EUAB considerem, i així o hem fet constar, que els i les estudiants de cap de les maneres hem d’estar pagant la manca de voluntat per finançar la universitat pública amb l’augment de preus públics.

Finalment, el CdG ha decidit rebutjar aquesta retallada a través de la pròrroga dels pressupostos de l’any anterior, el que suposa no contemplar una nova retallada al pressupost de la UAB, almenys temporalment. Des d’EUAB hem donat suport a la pròrroga, doncs ho considerem un acte necessari de rebel·lió contra la política de la Generalitat i rebutgem la disminució de finançament públic de les universitats.

El que des d’EUAB hem trobat més preocupant, però, ha estat el fet que alguns consellers deixessin caure la possibilitat d’assumir aquest canvi de model d’universitat pública, admetent que només amb finançament públic és insostenible, i instessin a buscar altres fonts d’ingrés. Des d’EUAB no volem ni tolerem idees encaminades a privatitzar la universitat pública i ràpidament ens hem oposat frontalment a aquesta possibilitat, ja que creiem que no hauria de ser ni objecte de plantejament perquè suposa una pèrdua d’autonomia i capacitat de decisió lliure i crítica sobre les universitats intolerable.

dimarts, 10 de desembre de 2013

Perquè hem de dir NO a la LOMCE

Us informem del proper cicle de taules rodones a la Facultat de Ciències de l'Educació els dies 12 i 18 de desembre a les 13:15 a la Sala de Graus.


Dijous 12 de desembre a les 13:15h a la Sala de Graus: 
Per què hem de dir NO a la LOMCE? 

- Jaume Aguilar, Federació del Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP) @FMRPc
- Andrés Encias, Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) @FaPaCcat
- Enric Roca, representant Facultat Ciències Educació UAB.

Dimecres 18 de desembre a les 13:15h a la Sala de Graus: 
Com hauria de ser el doble Grau Educació Infantil i Primària?

- Jaume Aguilar, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP) @FMRPc
- Victor Cordova, Sectorial d'Educació de Comissions Obreres (CCOO) @CCOOeducacio
- Carme Armengol, Vicedegana de la Facultat Educació UAB.

dilluns, 9 de desembre de 2013

Prou mentides: ni un atac més a l'educació pública

El passat divendres 6 de desembre, en ple festiu per la commemoració de la Constitució espanyola i en ple dol per la mort de Nelson Mandela, el ministre Wert va publicar dissimuladament al Boletín Oficial del Estado (BOE) una disposició conforme només es concedirien diners per la beca Erasmus a aquells estudiants que haguessin aconseguit la beca general del Ministeri, creient així que passaria desapercebut per l’opinió pública.

Amb aquesta resolució, el ministre Wert i el govern central tornen a mentir descaradament a tots els i les estudiants universitàries que esperaven que aquest any es complissin els criteris amb els quals van ser escollits com a beneficiaris de la beca Erasmus, més de 32.000 estudiants aquest curs. Recordem que, tal i com es va anunciar el mes passat, el govern central introduiria una esmena al document amb una partida extraordinària per aquells estudiants que no havien rebut la beca general. Sembla ser, però, que aquesta esmena no va arribar a aprovar-se mai, perquè convenientment tenia defectes de forma i va arribar fora de plaç.
 
Vídeo campanya en contra de la supressió de les beques Erasmus: http://youtu.be/-FUtT51zArQ
 
Aquesta maniobra política va arribar després de les contínues protestes produïdes en contra d’aquesta decisió per la totalitat del sector estudiantil amb un consens històric, sumant des d’associacions dels més de 32.000 estudiants que estan actualment d’Erasmus fins al propi CEUNE, l’òrgan de representació estudiantil del que el propi ministre n’és president.

Des d’Estudiants UAB creiem intolerable aquest atac i despreci continuats del ministre contra la universitat pública, la mobilitat estudiantil i, en definitiva, tota iniciativa o ajut derivats del principi d’igualtat d’oportunitats. Per això exigim que s’amplii aquest ajut a totes les persones d’erasmus tal i com es va prometre fa un mes. Considerem que aquest episodi, que limita i redueix substancialment les beques Erasmus, no és res més que una altra estocada al sistema d’universitat pública que coneixiem fins ara, doncs ha vingut després de mesures com la pujada de preus públics, la desprogramació de les beques Séneca o les reformes als criteris d’accés a les beques generals. És per això que l’any passat vam proposar i aprovar al Consell d’Estudiants de la UAB (CEUAB) un manifest declarant a Wert persona non grata a la universitat, i pel mateix motiu vam proposar un manifest similar pel passat claustre del 31 d’octubre, que lamentablement va ser denegat per la Mesa, tot i haver precedents a la nostra universitat.

Amb tot, des d’Estudiants UAB continuarem lluitant amb tots els mitjans al nostre abast, sigui mitjançant manifests, accions, mobilitzancions, propostes o fins i tot denúncies per defensar el lliure accés a la universitat pública de qualitat i amb tot un conjunt d’ajuts que garanteixin la igualtat d’oportunitats per tota la població.

dilluns, 18 de novembre de 2013

Problemes amb el pagament de la matrícula: la beca Equitat


El passat 15 de novembre de 2013 es va executar el segon pagament de la matrícula fraccionada. Tanmateix, aquesta vegada tampoc ha vingut acompanyat del descompte de la beca equitat per a la minoració dels preus dels crèdits dels estudis universitaris per al curs 2013-2014. L’any 2012, primer any d’implementació del cobrament de la beca equitat a través del descompte de la matrícula es produïa amb el tercer pagament de la matrícula fraccionada. De fet, la primera resolució parcial de la beca Equitat es va fer el 30 de novembre i es va publicar el 3 de desembre, tal i com posa en el següent enllaç.


Alguns estudiants de la facultat d’economia i empresa van ser indicats erròniament a través de la seva gestió acadèmica que esperava que aquest ajut arribés amb el segon pagament, raó per la qual hi ha hagut casos d’impagaments “inesperats” per falta de fons al compte bancari.

A dia d'avui, 18 de novembre de 2013, encara no hi ha hagut cap resolució. Segons la web d'ajuts de la UAB, aquesta resolució s’espera pel 20 de gener de 2014, tot i que es faran, com al curs passat, resolucions parcials a finals de novembre o principis de desembre. Tota la informació sobre la beca equitat a través de la UAB es troba en el següent enllaç.

A les persones que s’han hagut de costejar el segon pagament sense rebaixa, se’ls hi retornarà la quantitat subvencionada amb el tercer pagament un cop s’hagi resolt la beca. A les persones que no s’ho han pogut costejar per falta de pressupost o previsió però, se’ls retornarà la quantitat subvencionada amb el tercer pagament un cop s’hagi resolt la beca, sempre i quan hagin costejat el segon pagament íntegre amb el seu corresponent recàrrec segons el temps que es tardi en fer-ho (un mínim del 7% d’interès sobre el pagament si aquest no s’efectua a temps, tal i com s’indica al següent enllaç).

Si la Generalitat hagués resolt la beca abans de començar els pagaments de matrícula, aquest tipus de problemàtiques per als i les estudiants que serien becats s’haurien pogut evitar. Així doncs es produeix un nou episodi d’inseguretat i desprotecció pel que respecta als costos de la matrícula amb unes beques que s’han demostrat completament insuficients per cobrir les necessitats econòmiques dels molts i moltes estudiants que tenim problemes per fer front a aquesta desproporcionat i abusiu increment de preus públics de les matrícules universitàries.

Des de l’associació Estudiants UAB hem denunciat a través de tots els mitjans al nostre abast tant l’excessiu interès per morositat cobrat a la nostra universitat (amb una moció aprovada al Claustre de la UAB) com la manca de beques i ajuts als i les estudiants per part de la Generalitat, sumats a la denúncia directa als preus de matrícula abusius que impedeixen l’accés de una gran quantitat d’estudiants que no s’ho poden permetre i dificulten seriosament la permanència al sistema universitari de molts altres.

Si t’has vist afectat per aquesta injustícia o tens algun dubte sobre aquest o qualsevol altre tema universitari, pots fer-nos arribar el teu problema per mail a través de contacte@estudiantsuab.com

Web recomanada per a informar-se de tot el sistema de matrícula universitària:
http://matriculauniversitaria.cat/

divendres, 15 de novembre de 2013

Conferència sobre les claus per fer pràctiquesa l'estranger



De l’última xerrada que vam dur a terme a Ciències, on vam parlar de les pràctiques professionals i la seva funció i utilitat per al futur professional dels estudiants, destaquem el debat suscitat per la falta d'informació existent respecte a totes les possibilitats que tenen els i les estudiants de grau per enfortir la seva formació i currículum.

Creiem que és molt important per als i les estudiants gaudir d'estades de pràctiques i per això, volem fer-vos accessible aquesta guia de llocs a on poder fer-les. Especialment aquesta llista està dedicada als estudiants de les facultats de Biociències i Ciències, recerca a laboratoris estrangers.

Tanmateix intentarem anar creant un llistat per les diferents branques de coneixement i així enriquir-nos entre tots i totes de les diferents experiències tingudes fora d'Espanya per ajudar a trobar aquestes experiències. Esperem que us sigui útil!

Pràctiques professionals en laboratoris estrangers:

Vienna Biocenter Summer School:
http://www.vbcsummerschool.at/home/index.html

Universität Zurich, International Biology Undergraduate Summer School:
http://www.biologie.uzh.ch/Studium/Studiengang/UndergraduateSummerSchool.html

EPFL Lausanne (federal):
http://sv.epfl.ch/summer-research

Université de Lausanne (cantonal):
http://www.unil.ch/ecoledebiologie/page79946_en.html

Karolinska Institutet, Amgen:
http://ki.se/ki/jsp/polopoly.jsp?d=33457&a=64619&l=en

Ludwig-Maximilians Universität Munchen, Amgen:
http://www.amgenscholars.mcn.uni-muenchen.de/

University of Cambridge, Amgen:
http://www.biomed.cam.ac.uk/amgenscholars/index.html

John Innes Centre, Norwich, UK:
http://opportunities.jic.ac.uk/summerprogramme/index.htm

National University of Ireland, Galway:
http://www.nuigalway.ie/urekamolrec/

Howard Hugh's Medical Institute, Janelia Farm:
http://www.janelia.org/student-programs/undergraduate-program

Cold Spring Harbor Laboratory:
http://www.cshl.edu/education/Undergrad/application-guidelines

Rockefeller University:
http://www.rockefeller.edu/surf/

Harvard Stem Cell Institute Internship Program:
http://www.hsci.harvard.edu/research/hsci-internship-program-hip

California Institute of Technology:
http://www.surf.caltech.edu/

University of Tokyo, Research Internship Programme:
http://www.s.u-tokyo.ac.jp/oip/en/index.html

Weizmann Institute, Israel, Kupcinet-Getz International Summer School:
http://www.fgs.org.il/en/article.php?id=221/

University College London (UCL) Summer studentships:
http://www.ucl.ac.uk/complex/opportunities/students/summer/#post

Laboratory of Molecular Biology (LMB) Cambridge UK:
http://www2.mrc-lmb.cam.ac.uk/students/summer-studentships/

“Estiu al Parc” (IRB):
http://www.pcb.ub.edu/homePCB/live/ct/p3652.asp

dimarts, 8 d’octubre de 2013

Resultats "Valora la FMUAB!"




Amb més de 500 persones participants l’enquesta, passem a donar els resultats, on no queda cap mena de dubte que el Campus de la UAB és el lloc per excel·lència per fer la festa.

Respecte a l’hora de finalització el 59% voldria que la hora de finalització fos a les 5h, el 21% a les 3h, el 10% a la 1h, el 6% a les 23h i un 3% a les 21h. Respecte a parar classes el 15,3% de persones enquestades ha estat en contra de parar classes enfront un 84,7% que hi està a favor. D’aquests, la gran majoria han optat per parar classes durant el dijous tarda, i podem afirmar que no preocupa la ressaca del divendres matí ja que el resultat no és gens significatiu i encara amb menys èxit es voldrien parar classes el dijous matí. 

Sobre les activitats que es desenvolupen a la festa únicament han suspès les activitats acadèmiques (amb un 4,2) i seguint de menor a major: esportives (5,6), reivindicatives (6,4), culturals (6,5), de cooperació  i solidàries (6,6) i festives (8,7). Les més valorades doncs, han estat les de cooperació i solidàries i festives. Respecte a la valoració de patrocinis aquesta s’ha puntuat amb una nota de 6,6.

Pel que fa als serveis que ens agradaria que estiguessin disponibles s’han prioritzat per aquest ordre: lavabos, mèdic i d’urgències i seguretat amb una gran demanda i en menor mesura i per ordre, control d’alcoholèmia, de guarda-roba i d’informació sobre drogues. Respecte el transport s’han sol·licitat tant el tren com el bus nit sense que hi hagi una diferència significativa, restant un 20% que també optaria pel cotxe com a opció d'entrada.

De totes aquestes dades en podem extreure vàries intuïcions sobre cap a quina versió de la FMUAB ens descantem l’estudiantat. En primer lloc, que aquest dia a l’any ha d’estar separat del dia a dia de la UAB i per tant ha de deixar al marge les activitats acadèmiques i ha de permetre'ns conèixer diferents cultures i activitats de caire solidari i de cooperació, sense que en cap cas, això minvi el caire festiu de la nit. En resum, volem FMUAB sense UAB excepte pel lloc, i segur que també pel bon ambient amb la gent!

dijous, 26 de setembre de 2013

L'eliminació del màster de Biologia i Biotecnologia Vegetal

Si tot va bé, a principis del mes d’octubre començaran els màsters oficials a la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona. No obstant, el present curs acadèmic presenta una diferència significativa amb l’anterior arran de la desprogramació del màster de Biologia i Biotecnologia Vegetal.

L’avís de la desprogramació del màster es va anunciar a través de la pàgina web de la universitat a finals del mes de juliol, però convé exposar tota la informació per tal de comprendre l’abast de la situación. Degut a la situació precària que pateixen les universitats públiques a nivell econòmic, on la UAB no és una excepció, s’han dut a terme actuacions i modificacions en la normativa que tenien com a objectiu reduir la despesa de la universitat. No se n’han escapat els màsters oficials, ja que la normativa actual en preveu la desprogramació en determinades circumstàncies, que es detallen a continuación.

El requisit que garanteix la celebració d’un màster és que tingui una previsió de matriculació de com a mínim 16 alumnes, i si aquest nombre és menor a 6 la seva desprogramació és automàtica. La decisió de desprogramar un màster s’ha de prendre en funció del nombre de sol·licituds fetes al final del tercer període de preinscripció, que aquest any concloïa el 31 de juliol. El concepte de previsió de matriculació deriva del fet que no totes les preinscripcions a un màster finalitzen en una matrícula, ja que l’alumne a vegades es prematricula a més d’un màster o finalment opta per renunciar a la plaça. Per tant, a cada màster en particular, es calcula la mitjana de la ratio preincrits/matriculats amb les dades dels darrers anys (estudiants que s’havien preinscrit comparat amb els que finalment es van matricular) i amb aquesta informació s’estima quants dels preinscrits fins al moment s’arribaran a matricular finalment, excloent del càlcul el període d’admissió extraordinari que se sol obrir en aquells màsters que no omplen les places durant els tres primers períodes. Si el resultat és igual o superior a 16 alumnes, el màster segueix previst pel curs vinent; si és inferior a 6, es desprograma automàticament; però en aquells casos que es preveu que es matriculin entre 6 i 15 entren en joc altres consideracions.

La normativa de la universitat indica que aquells màsters amb menys de 16 estudiants matriculats hauran de ser desprogramats, però aquells que, tot i tenir-ne menys de 16 en tinguin a partir de 6, podran fer-se amb normalitat si compleixen tres requisits. Aquestes 3 condicions són que el màster sigui únic en el seu àmbit, i per tant, estratègic per a la universitat; que permeti accés a un doctorat amb menció de qualitat; i que els horaris estiguin optimitzats i s’ofereixi una optativitat baixa.

En una reunió que va tenir lloc el curs passat, el vicerector de professorat i política acadèmica va assegurar que els màsters de la facultat de biociències no corrien perill. No obstant, el deganat de la facultat va ser informat el dia 19 de juliol, divendres, que a la comissió d’afers acadèmics que havia de tenir lloc el següent dilluns 22, es tractaria el cas del màster de biologia i biotecnologia vegetal, doncs en perillava la continuïtat al tenir 8 persones preinscrites. De res va servir la mobilització del deganat, la coordinació del màster i les empreses implicades argumentant la importància de la continuïtat del màster, que no només permet l’accés a doctorats amb menció de qualitat i s’havien optimitzat els seus horaris, si no que a part de ser únic en el seu àmbit a la universitat ho era també a Catalunya. Addicionalment, el projecte de convertir aquest màster en un màster interuniversitari amb la Universitat de Barcelona, essent la UAB qui el coordinés, perillava amb la decisió de desprogramar el màster. També els professors encarregats de la docència del màster van expressar la voluntat de tirar el projecte endavant, oferint-se fins i tot a no cobrar les hores de classe impartides en ell. La resposta del vicerector a tots els arguments va ser que l’existència d’un altre màster en biotecnologia a la universitat (Màster en Biotecnologia Avançada) privava al màster de biologia i biotecnologia vegetal de l’exclusivitat que la coordinació i el deganat afirmaven que tenia, malgrat que el nom és una de les poques semblances entre els dos màsters.

Malgrat l’oposició explícita de la facultat de biociències, doncs, el 22 de juliol es va desprogramar el màster de biologia i biotecnologia vegetal i així es va anunciar a la web de la universitat aquella mateixa tarda, malgrat que encara faltava més d’una setmana per finalitzar el tercer període de prematriculació, sense esmentar el període extraordinari.

La posició del vicerector Donaire en contra la diversitat ofertada en els graus i màsters de la facultat de biociències no és desconeguda, i en una sessió del consell de govern ja va afirmar que considerava que només el grau de Biologia i el de Biotecnologia tenien raó de ser en el context actual, i que s’hauria de prescindir dels altres graus de la facultat. La desprogramació del màster de biologia i biotecnologia vegetal és una mostra més de l’aversió del vicerector a les biociències, que va actuar de forma intransigent en negar-se a escoltar els arguments que esgrimia la facultat de biociències, la coordinació del màster i les empreses implicades; i no va permetre que els terminis establerts per la normativa finalitzessin abans de desprogramar el màster.

No podem deixar que aquests fets caiguin en l'oblit, perquè ens estan treient oportunitats formatives de forma discrecional i sense seguir els terminis establerts, i el més greu de tot, sense informar i deixant sense opcions a 8 estudiants.

dimecres, 28 d’agost de 2013

L’anglès, requisit indispensable per graduar-se?

Ja fa temps que s’escolta per les diverses universitats que es vol implantar la necessitat d’una acreditació de nivell B2 en un tercer idioma, l’anglès per excel·lència, per poder graduar-se. Aquesta és la mesura que es vol implantar per al curs vinent. Tal acreditació de nivell B1 o B2 ja es demana a Andalusia, Castella la Manxa i altres Comunitats Autònomes. Però, és aquesta la solució per millorar el nivell general d’anglès que té el nostre país?

*Nivells comuns de referència per a les llengües del Consell d’Europa

Sense cap dubte la resposta és no. No es pot obligar als estudiants que el seu nivell d’anglès sigui un B2 i que aquest sigui aconseguit en 4 anys. Un idioma no s’aprèn en 4 anys, és quelcom que requereix d’un procés llarg. Actualment el sistema educatiu no dedica les suficients hores perquè un alumne assoleixi un nivell B2 en acabar la carrera. Molts dels alumnes universitaris que sí el tenen han anat a escoles d’idiomes fora del sistema educatiu públic. Actualment hi ha graus on la llengua vehicular és l’anglès, però aquests graus tenen un problema. Un dels problemes més importants és la poca preparació que té el professorat per impartir una assignatura en anglès. Molts no tenen un nivell prou bo per realitzar una classe sencera en anglès i recorren al català o al castellà per fer algunes de les seves explicacions.

Si volem que els estudiants universitaris tinguin un B2 cal fer un treball de base que comença amb la introducció de l’anglès com a llengua vehicular tot fent l’AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera), és a dir, cursar assignatures on la llengua vehicular sigui l’anglès, i preparant el professorat perquè assoleixin les competències en llengua anglesa. Si aconseguim això, els i les estudiants podran aconseguir més fàcilment el nivell demanat, amb una qualitat docent i un sistema que contempli les necessitats reals per a l’aprenentatge efectiu d’un tercer idioma.

Tot i així les assignatures impartides en llengua anglesa sovint no ensenyaran la gramàtica ni altres continguts necessaris per superar les proves de nivell. Així doncs, la implantació d’aquest requisit hauria d’anar acompanyat de forma ineludible dels recursos econòmics necessaris perquè es costegi aquesta formació als serveis de llengües de les universitats o centres oficials d’idiomes.

Perquè cal tenir en compte que actualment les places són molt limitades en comparació al nombre d’estudiants que haurien d’apuntar-se als cursos, s’hauria de contractar més professorat i invertir en la seva formació, sense oblidar el cost que suposaria pels i les estudiants (actualment al voltant de 500€ cada curs acadèmic a la UAB) ja que el brutal increment de preus públics i la deficient política de beques deixen sense marge a les famílies, i si aquesta mesura no es produeix amb garanties per assegurar la formació d’aquest tercer idioma únicament servirà per condicionar l’entrada i continuïtat a la universitat. Si no hi ha una aposta ferma per aconseguir aquest objectiu per a tota la comunitat universitària, aquest requisit únicament serà una font més de desigualtats.

dissabte, 24 d’agost de 2013

De què ens serveixen els rankings d'universitats?



Figura 1. Taula on consten els criteris utilitzats per a la classificació d’Universitats.
 
Recentment s’ha publicat el Ranking anual de les millors universitats del món realitzat per la Universitat Jiao Tong de Shanghai. Aquesta classificació s’ha donat a conèixer als mitjans espanyols amb titulars de l’estil de “Ningún campus español alcanza los 200 primeros en el ‘ranking’ de Shanghái” o “Diez universidades españolas entre las 500 mejores, una menos que en 2012”, tot reflectint una situació de decadència de les universitats espanyoles en l’àmbit internacional. No és la primera vegada que passa això, ja que contínuament s’utilitzen aquest estudis per part del Ministerio de Educación per defensar la idea del fracàs de la Universitat Pública i, per tant, la necessitat d’una reforma del sistema, i no poques vegades els mitjans de comunicació escriuen notícies i columnes en aquesta línia. Amb tot, observant amb detall els resultats de l’estudi es poden extreure conclusions interessants i alhora preocupants.

Per una banda, tot i les insistències per part del Ministerio que les universitats espanyoles i el sistema públic no són rentables ni sostenibles, la classificació evidencia que les millors universitats de l’Estat a nivell d’excel·lència en la recerca són totes públiques, i no només això sinó que aquestes universitats públiques entren dins les 100 i 200 millors del món en diverses àrees. De fet, la Universitat Autònoma de Barcelona surt com la millor universitat de l’Estat. És a dir: no és cert que les universitats espanyoles estiguin mal situades internacionalment, fins i tot basant-nos en les mateixes classificacions que utilitzen per afirmar el contrari. Sí que es pot dir que no estem al capdavant, però en cap cas es pot responsabilitzar únicament al sistema que tenim.

D’altra banda, si ens fixem en els criteris amb els que realitza la classificació, es pot observar que, lamentablement, només en el 10% de la nota es té en compte la “qualitat de l’educació” i que, en aquest cas, aquesta únicament es mesura amb el nombre de premis Nobel, medalles en el camp i altres premis en l’excel·lència. És a dir, no avalua en cap moment la qualitat de la docència. Què ocupa, doncs, la major part de la classificació? L’excel·lència acadèmica, tot afavorint les universitats històriques més exclusives i amb més mitjans.

Des del moment en el que l’únic que és té en compte d’una Universitat és el nombre i l’impacte de publicacions al Nature, Science i altres, i el nombre de premis Nobel, tot deixant de banda la qualitat de la docència, l’estructura de la Universitat, la seva mida o capacitat, quina utilitat té per a la Universitat aquesta classificació? I per l’estudiant? Com es pot millorar amb aquestes dades?

Com a estudiants, aquest Ranking no ens diu res sobre la preparació amb la que acabarem els estudis de la universitat. Sabem molt bé que els més experts en una matèria no necessàriament son els que millor l’ensenyen i que l’èxit en investigació depèn tant dels recursos com de la genialitat de l’equip investigador. I per la nostra universitat què? Dubtem que aconsegueixi més inversió per part del Govern, ja que aquest únicament aprofita aquestes dades per justificar el seu canvi de model; tampoc es dóna una llista de punts febles a millorar en aquest Ranking tot i que segur que n’hi ha. Per tant, a la UAB el títol de “millor universitat de l’Estat” no li serveix més que per publicar-ho a la seva pàgina web i gaudir de prestigi. Exactament el mateix que la resta d’Universitats beneficiades.

En vista que classificacions prestigioses com la de Shanghai únicament semblen servir per comparar el poder i augmentar el prestigi de les universitats, i si és que es pot, com utilitzar la comparació d’universitats com a eina per millorar el món universitari? Potser la resposta es troba, tot i les crítiques per part de les universitats prestigioses, en la iniciativa de la Unió Europea del U-Multiranking.