dimecres, 28 d’agost de 2013

L’anglès, requisit indispensable per graduar-se?

Ja fa temps que s’escolta per les diverses universitats que es vol implantar la necessitat d’una acreditació de nivell B2 en un tercer idioma, l’anglès per excel·lència, per poder graduar-se. Aquesta és la mesura que es vol implantar per al curs vinent. Tal acreditació de nivell B1 o B2 ja es demana a Andalusia, Castella la Manxa i altres Comunitats Autònomes. Però, és aquesta la solució per millorar el nivell general d’anglès que té el nostre país?

*Nivells comuns de referència per a les llengües del Consell d’Europa

Sense cap dubte la resposta és no. No es pot obligar als estudiants que el seu nivell d’anglès sigui un B2 i que aquest sigui aconseguit en 4 anys. Un idioma no s’aprèn en 4 anys, és quelcom que requereix d’un procés llarg. Actualment el sistema educatiu no dedica les suficients hores perquè un alumne assoleixi un nivell B2 en acabar la carrera. Molts dels alumnes universitaris que sí el tenen han anat a escoles d’idiomes fora del sistema educatiu públic. Actualment hi ha graus on la llengua vehicular és l’anglès, però aquests graus tenen un problema. Un dels problemes més importants és la poca preparació que té el professorat per impartir una assignatura en anglès. Molts no tenen un nivell prou bo per realitzar una classe sencera en anglès i recorren al català o al castellà per fer algunes de les seves explicacions.

Si volem que els estudiants universitaris tinguin un B2 cal fer un treball de base que comença amb la introducció de l’anglès com a llengua vehicular tot fent l’AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera), és a dir, cursar assignatures on la llengua vehicular sigui l’anglès, i preparant el professorat perquè assoleixin les competències en llengua anglesa. Si aconseguim això, els i les estudiants podran aconseguir més fàcilment el nivell demanat, amb una qualitat docent i un sistema que contempli les necessitats reals per a l’aprenentatge efectiu d’un tercer idioma.

Tot i així les assignatures impartides en llengua anglesa sovint no ensenyaran la gramàtica ni altres continguts necessaris per superar les proves de nivell. Així doncs, la implantació d’aquest requisit hauria d’anar acompanyat de forma ineludible dels recursos econòmics necessaris perquè es costegi aquesta formació als serveis de llengües de les universitats o centres oficials d’idiomes.

Perquè cal tenir en compte que actualment les places són molt limitades en comparació al nombre d’estudiants que haurien d’apuntar-se als cursos, s’hauria de contractar més professorat i invertir en la seva formació, sense oblidar el cost que suposaria pels i les estudiants (actualment al voltant de 500€ cada curs acadèmic a la UAB) ja que el brutal increment de preus públics i la deficient política de beques deixen sense marge a les famílies, i si aquesta mesura no es produeix amb garanties per assegurar la formació d’aquest tercer idioma únicament servirà per condicionar l’entrada i continuïtat a la universitat. Si no hi ha una aposta ferma per aconseguir aquest objectiu per a tota la comunitat universitària, aquest requisit únicament serà una font més de desigualtats.