dilluns, 27 de gener de 2014

L'extinció de llicenciatures

Els darrers crèdits per llicenciar-se, amb l’extinció del pla antic, solen ser un autèntic calvari per molts i moltes estudiants. Moltes vegades, els problemes afegits al pla d’extinció d’aquestes carreres, com poden ser la manca de classes sobre la que també ens hem queixat o la manca d’informació a l’hora completar els crèdits de lliure elecció, dificulten poder aconseguir el títol per fi i allarguen la carrera innecessàriament.
En aquest cas, una persona de Llicenciatura de Dret, a la que únicament li faltava una assignatura de 4,5 crèdits per llicenciar-se, va suspendre l’examen amb un 3. El que feia especial aquest cas era que el professor va posar a pràcticament a tot el grup al qual pertanyia aquesta mateixa nota.

Des d’aquest grup es van donar moltes impugnacions. Concretament en el nostre cas, aquesta impugnació va sorgir perquè la persona no va poder fer examen oral, presentant documentació mèdica al professor i a gestió acadèmica sobre la seva inassistència. Tanmateix, el professor no va acceptar els justificants i va obligar a fer l’examen oral, tot posant en risc la seva salut. Amb la cooperació del servei assistencial de salut i el PIUNE, aquesta persona va poder impugnar la resolució negativa de la seva petició de reavaluació davant del rectorat amb l’assessorament i seguiment constants d’Estudiants UAB.

Finalment, a principis de novembre es va rebre la resolució favorable del recurs, el que permetrà a aquesta persona llicenciar-se aquest curs.

Des d’Estudiants UAB considerem que aquest cas, així com molts altres de semblants, podrien ser evitats amb un sistema de defensa de l’estudiantat , criteris clars d’avaluació del professorat i normatives d’actuació de la universitat. Les conseqüències de la situació d’indefensió i desconeixença que patim els i les estudiants no només són problemàtiques per l’estudiant en concret que les pateix, sinó que molt sovint afecten a tot el grup d’una assignatura, curs rere curs, malmetent la qualitat docent de tota la carrera en el procés. Per això, cal que ens queixem!

dijous, 23 de gener de 2014

El pressupost de 2014

En relació al Consell de Govern convocat per al dia 23 de gener de 2014, des d’Estudiants UAB volem traslladar a la comunitat universitària el nostre malestar en relació al pressupost de 2014:

El passat Claustre dels dies 21 i 22 de març de 2013 vam presentar una moció per elaborar els pressupostos de forma participativa. Aquesta moció va ser aprovada amb un ampli suport i el següent redactat: “El Claustre demana a la Comissió d’Economia i Serveis, al Consell de Govern, al Consell Social i a les juntes de facultat i als seus respectius deganats que s’obri cada any un procés participatiu per l’elaboració dels pressupostos de les facultats i de la universitat”.

Travessem un context en el que la societat en general, incloent els i les estudiants, estem patint greument les conseqüències de la crisi econòmica, que ens obliguen a ser més exigents que mai amb la gestió dels recursos públics. Esperàvem amb aquesta moció un procés de creació d’aquest pressupost que permetés fer a la comunitat universitària conscient de la dràstica disminució de recursos públics i crear un espai constrictiu on es poguessin debatre les diferents propostes per gestionar el nostre major bé comú: la universitat.

Considerem que aquesta és una qüestió democràtica de primer ordre sobre la que cal reflexionar, ja que no hi ha hagut voluntat per part de l’equip de govern de tirar aquest projecte endavant. Prova d’això és la reunió de la setmana passada on únicament es va informar a la comissió d’economia i organització i als membres del Consell de Govern per comentar els pressupostos.

Per aquesta raó, el pressupost parteix d’una base de forma que considerem inacceptable. A més a més però, cal sumar els continguts amb els quals ens trobem amb aquest pressupost i que no podem fer altre cosa que denunciar:

En el seu conjunt, s’observa un augment de quasi el 11% de les taxes i altres ingressos, dels quals un 85% són aportats per l’estudiantat. L’actual situació econòmica fa que les famílies i estudiants no puguin suportar el continuat augment de taxes i preus públics. Considerem que la inversió en universitats és essencial per generar benestar, creixement econòmic i com a element transformador de la societat i que no haurien de ser els i les estudiants els que suportem aquesta càrrega.

Considerem molt greu la reducció del 21% de les transferències de capital. Cal recordar que aquesta partida va dirigida fonamentalment a finançar la recerca de la nostra universitat. En cap cas aquesta reducció ha d’influir sobre la qualitat docent de la nostra universitat. Considerem que és prioritari la creació de nous futurs i professionals ja que el retorn en la inversió és molt més elevat.

Pel que fa les despeses, es veu un augment del 54% de les despeses financeres. En una època on els tipus d’interès s’han reduït significativament, aquest fet denota el deteriorament financer al que la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’estat espanyol estan abocant la nostra universitat. Trobem a faltar una actitud més reivindicativa per part de la UAB amb les demores de la Generalitat.

Per aquests motius creiem que al Consell de Govern d’avui no ha d’aprovar cap pressupost sinó que cal obrir un veritable procés on puguem traslladar les nostres propostes

dimecres, 22 de gener de 2014

Què és un tribunal de segona correcció?



El tribunal de segona correcció és el mecanisme de revisió extraordinària del que disposa l’estudiantat davant una correcció (i revisió) d’un examen amb la qual no està d’acord. Aquest tribunal està compost per tres professors del centre, un dels quals ha de ser del departament. Cap d’aquests professors pot ser el que va realitzar la primera correcció. Conèixer i accedir a aquest mecanisme moltes vegades suposa una tasca complicada per l’estudiant, especialment pel que fa la redacció i argumentació de la instància. Avui exposarem un cas real en el que EUAB vam ajudar a un estudiant a demanar un tribunal de segona correcció que va guanyar.

Un estudiant és l’únic suspès en una assignatura d’habilitats clíniques del grau de Fisioteràpia. El motiu que dona la professora que l’avalua és que a l’examen d’habilitats, malgrat que l’estudiant ha resolt perfectament el cas clínic, no va verbalitzat tot els instruments i les maniobres que feia, l’aspecte que la professora en qüestió més valorava.

L’estudiant es quedà atònit donat que no sabia que calgués fer-ho i perquè, òbviament, anar verbalitzant el que un fa, que és el que es demanava, no suposa cap mena de dificultat afegida. A més a més, punt importantíssim, l’estudiant havia demanat a la docent, just abans de començar l’examen pràctic, si calia explicar específicament algun aspecte, rebent la resposta tallant de la docent que les informacions ja s’havien donat a classe i que comencés immediatament l’examen. També cal destacar que l’estudiant no havia pogut assistir a la meitat de les classes ja que la docent, per motius mèdics de causa major, va canviar els horaris de totes les seves classes a meitat de semestre; canvis als que l’estudiant no va poder adaptar-se.

La revisió ordinària de la prova resultà infructuosa i la docent defensa que no pot aprovar l’estudiant i mostra una plantilla en què havia anotat l’avaluació que havia fet al moment de l’examen pràctic, en la qual es valorava la verbalització de les maniobres principalment.

Des d’EUAB s’explica a l’estudiant que la Normativa Acadèmica d’Avaluació de la UAB exposa que el criteris d’avaluació de tota assignatura han d’estar perfectament especificats a la seva Guia Docent. De fet, que no pogués assistir a la meitat de les classes, i, per tant, no haver pogut seguir l’avaluació continuada, va ser conseqüència d’un canvi imprevist en el calendari en cap cas responsabilitat de l’estudiant. Amb tot això, EUAB ajudem a l’estudiant a presentar instància de tribunal de segona correcció al Deganat, qui forma un tribunal, examina el cas i decideix reavaluar a l’estudiant, al setembre del curs següent.

En aquest cas, al ser pràctic, es podria dir que es va guanyar el tribunal ja que es va tornar a avaluar l’estudiant. El problema que tenim però amb els tribunals de segona correcció és que no es dóna audiència presencial a l’estudiantat en la revisió d'un examen i únicament es dóna la opció de tornar a omplir un formulari amb els arguments, que solen ser reiterats ja que figuren a la instància de segona correcció. En canvi, el professorat hi participa, tenint la opció d’entrar a debatre en el tribunal, en el qual no figura cap estudiant que pugui explicar i comentar la situació problemàtica, cosa que seria desitjable.